Page 16 - Acord i Pla de Mobilitat de l'Ajuntament de Cassà

12 DOCUMENT I . MEMÒRIA

pateixen especialment les persones de mobilitat reduïda, és a dir, aquelles que per motius de salut
tenen una dificultat addicional per poder desplaçar-se autònomament.

Però al mateix temps hi ha diferències entre territoris en la dotació de serveis de transport
col·lectiu, que és el mode de transport amb un accés més universal. En aquells indrets on
l’oferta és escassa, el fenomen d’exclusió generat tendeix a concentrar-se sobre els
sectors socials de menys renda a causa de la dificultat particular que tenen per disposar de
vehicle privat, de manera que s’accentuen encara més els fenòmens de divergència social.

A més de les conseqüències personals i socials, la manca d’accessibilitat té efectes negatius
sobre la competitivitat del sistema productiu per dos mecanismes diferents:

- redueix el mercat laboral tant dels treballadors com de les empreses i limita alhora la
possibilitat d’ajustar òptimament els perfils dels treballadors i els llocs de treball.

- comporta un increment de la despesa pública en protecció social que cal revertir amb els
corresponents instruments fiscals.

Cal vetllar, doncs, perquè l’accessibilitat no esdevingui un factor d’exclusió social, cosa que implica
prioritzar les actuacions per a millorar l’abast i el servei dels modes de transport d’accés més
universal, i evitar al mateix temps les redistribucions de renda regressives en l’assignació de
recursos als diferents modes de transport i territoris. En particular, cal posar un especial èmfasi en
la idea d’universalitzar l’accés al treball com a principal mecanisme d’integració en la societat
moderna.

1.4.3. Qualitat de vida

El sistema de transport és un element que tant pot aportar com sostreure allò que coneixem com a
qualitat de vida:

- D’una banda, habilita la possibilitat de desplaçar-se i, per tant, de dur a terme totes
aquelles activitats que els ciutadans necessiten o volen fer. Desplaçar-se és un fet quotidià
per als ciutadans (i també un dret) però no és una finalitat en si mateix (tret de casos molt
particulars), sinó una activitat “pont” entre altres que realment es vol dur a terme. Així,
s’espera realitzar els desplaçaments de la forma més ràpida i còmoda possible i, al mateix
temps, amb una incertesa mínima, és a dir, tenint la seguretat que els serveis de transport
funcionen de la manera prevista: en termes d’horaris, freqüència, seguretat, etc.

- D’altra banda, les infraestructures i els serveis de transport generen un important impacte
en la qualitat de l’entorn i el paisatge: fraccionen el territori i acoten la disponibilitat d’espais
lliures per a l’ús social. Però aquesta degradació també es produeix en les àrees
pròpiament urbanes, principalment a causa del soroll i altres elements contaminants.
Aquests impactes negatius afecten tots els ciutadans, amb independència que siguin o no
usuaris del mitjà de transport que els origina.

Tot el que s’ha exposat comporta que la planificació dels sistemes de transport consideri
simultàniament els impactes positius i negatius. Si només s’atén a un dels dos tipus d’impacte, les
demandes per a la seva millora tendeixen a esdevenir infinites. La contraposició de tots dos
aspectes ha de permetre assolir un punt d’equilibri socialment acceptable, i això comporta
indefugiblement enfortir la participació, el diàleg i el consens de tots els sectors socials implicats.

1.4.4. Salut