Page 20 - Acord i Pla de Mobilitat de l'Ajuntament de Cassà

16 DOCUMENT I . MEMÒRIA

- La carretera Gi-664, que neix a Cassà de la Selva i creua el massís de les Gavarres per
connectar amb la Bisbal de l’Empordà.

- La carretera Giv-6741, que connecta Cassà de la Selva amb Caldes de Malavella pel sud-
oest.

Per Cassà de la Selva no discorre cap línia de ferrocarril, però sí que s’hi localitza l’antic traçat de
la línia del Carrilet, un ferrocarril de via estreta que va deixar de donar servei fins el 1969 i
actualment transformat en Via Verda per a bicicletes i vianants. Aquest traçat creua Cassà de la
Selva (passatge del Ferrocarril) pel Centre amb trams amb carrils bici, trams amb vorera bici i
altres trams com a zones compartides amb vianants.

2.1.2. Estructura urbana

Les diferents zones del municipi de Cassà de la Selva són:

 Nucli urbà: la part cèntrica del municipi que ocupa el continuo urbà.

 Veïnat de l’Esclet, situat al Sud, entre la carretera GIV – 6741 i la C-65

 Veïnat de les Serres: situat a l’est del municipi

 Veïnat de Llebrers de Baix: Situat a l’oest del municipi pel sud de la C-65

 Veïnat de Llebrers de Dalt: Situat a l’oest del municipi pel nord de la C-65

 Veïnat de Matamala: situat al nord del nucli urbà

 Veïnat de Mont-roig: al sud del nucli urbà. Al voltant de la carretera GIV - 6741

 Veïnat de Mosqueroles: Al sud-oest del nucli, entre el veïnat de Montroig i la riera de
Susvalls.

 Veïnat de Sangosta. A l’oest del nucli urbà. Entre la riera de Susvalls i la C-65.

 Veïnat de Serinyà: Al sud del nucli urbà

 Veïnat de Verneda: a l’est del nucli urbà.

A banda de les zones veïnals, el municipi de Cassà de la Selva compta amb 6 zones industrials.

En el plànol 2 es presenten les zones de Cassà de la Selva.

2.2. Anàlisi econòmica

Segons les dades facilitades per l’IDESCAT (2014), el principal motor econòmic de Cassà de la
Selva són els serveis, que ocupen quelcom més de la meitat de la població. El segueixen la
indústria amb un 35% i la construcció amb un 7%. L’agricultura és poc significativa (es situa al
voltant del 2 % de l’ocupació).